Models de valor

Javier RodríguezConsultoria, Desenvolupament, Emprenedors, Empresa

L’activitat econòmica es basa en un intercanvi entre una aportació de valor a canvi d’una quantitat econòmica. Aquesta intercanvi pot produir-se de diferents maneres en funció del model de negoci i d’intercanvi que seleccionem.

Des de l’experiència de Consultcat hem observat que, tot i els bons resultats obtinguts per molts negocis, aquests es podrien veure incrementats si s’afegissin alguns models de valor més a la seva oferta. Per això, si desitges emprendre un nou negoci, estàs pensant a innovar l’actual o simplement vols conèixer totes les opcions de models d’aportació de valor, aquest post t’interessa. A continuació intentarem resumir breument els 12 models de negoci que existeixen. 

Model de valor

Model 1. Producte

Un producte és la creació d’un tangible que tingui un públic disposat a comprar. Aquest producte haurà de satisfer una necessitat detectada, creant-se al preu més econòmic possible i venent-lo al preu més car que la gent estigui disposada a comprar.

Aquest model d’intercanvi es basa en el pagament d’un preu fixat per la venda del tangible produït amb les característiques anteriorment esmentades.

Model 2. Servei

L’objectiu d’oferir serveis és el de satisfer necessitats concretes d’empreses o persones particulars. En aquest cas, s’ha de disposar de la capacitat per a poder fer alguna cosa que els altres necessiten però que: o bé no tenen mitjans, o bé no ho volen fer. El valor del negoci provindrà de facilitar la vida al client fent que ell continuï treballant en el cor del seu negoci. Això implica que podrà deixar en mans de tercers les altres tasques a fer.

Si és aquest el model que volem oferir, caldrà buscar establir relacions duradores en el temps, assegurant la continuïtat del negoci.

Model 3. Recurs compartit

El model de recurs compartit fa referència a la creació d’un valor durador que pugui satisfer les necessitats de molts usuaris, intentant arribar al màxim possible sense que es deteriori la qualitat del recurs. Un exemple pràctic i clar de recurs compartit és un gimnàs o un cinema.

Amb els recursos compartits el que s’intenta es posar a disposició dels usuaris elements o instal·lacions que per si mateixos serien impossibles de disposar degut a la manca d’espai o l’elevada inversió inicial a realitzar. Per tant, se’ls aporta per un reduït preu una proposta que de manera individual no podrien obtenir.

Model 4. Subscripció

Netflix, Sportify, Amazon Prime… Tot això ens sona veritat? Els models de negoci basats en subscripcions creen un conjunt de béns, ja siguin tangibles o intangibles, que posen a disposició dels usuaris a canvi d’una quota periòdica. Per a què els usuaris acceptin el pagament d’aquesta quota s’ha de proposar una proposta de valor significativa i creixent que retingui al major nombre de subscriptors al llarg del temps.  A més, mentre més definit estigui el target al que es vulgui arribar amb el contingut produit, més fàcil serà aconseguir la captació de clients al nostre negoci.

Suscripció

Model 5. Revenda

Ho resumim en: “Compra barat, ven més car”. El model de revenda es basa en l’adquisició de productes a un preu baix, com poden ser les compres a l’engròs, i la seva venda a un preu més elevat al consumidor final. En aquest model el que es pretén és fer arribar al consumidor final productes que sense aquest intermediari o bé no podrien accedir o bé ho tindrien molt difícil. Mentre abans es tingui assegurat aquest últim consumidor, menys risc haurà de fer la compra inicial, ja que en cas contrari comportarà costos associats al magatzematge o potencials mermes a les que fer front.

Model 6. Leasing

Aquest model pot aplicar-se a tot producte que us aparegui en la ment. La seva base està en l’adquisició d’un producte i posada a disposició del consumidor durant un període de temps determinat per una quota periòdica. En finalitzar aquest període el consumidor pot adquirir el producte per una quota final.

Què té d’especial el Leasing? Doncs que permet als usuaris fer ús de productes els quals no volen tenir a disposició per diferents motius, com per exemple pot ser la inversió inicial. Un model de Leasing el trobem als concessionaris de cotxes, on l’usuari vol disposar inicialment del vehicle sense fer el seu pagament total. Així va pagant quotes mensuals i, una vegada arribat al final del contracte, pot decidir si vol quedar-se’l o finalitzar per agafar un altre.

Model 7. Agència

El model d’agència troba un venedor amb una proposta de valor a oferir i contacta amb els potencials compradors, negociant per a arribar a un acord de venda i emportant-se una comissió per aconseguir l’acord. 

Model 8. Intermediari comercial

Quantes pàgines web o aplicacions trobem amb publicitat? Un intermediari comercial s’encarrega d’agrupar un col·lectiu de similars característiques, creant de manera constant atenció en aquest grup per a trobar tercers que estiguin interessats a comprar l’accés a aquest públic. En aquest cas, la venda es basa en l’accessibilitat del tercer al públic.

Model 9. Préstec

El novè dels models de valor és el Préstec. Aquest model de valor es basa a deixar, principalment, diners a canvi de la seva devolució més uns interessos. En aquest model la principal dificultat està en disposar inicialment d’una quantitat suficient per a poder deixar així com tenir l’estructura de riscos ben planificada per si no es produeix la devolució.

Préstec

Model 10. L’opció

Tiquets, vals, entrades… Per a poder entendre millor aquest model pensem en les empreses que venen experiències. El comprar un val per una experiència és una opció. El comprador té possibilitat d’exercir aquesta opció o no, però aquesta decisió la prendrà després d’haver adquirit el val. 

En uns temps com els actuals considerem que és un model molt poc explorat, però que pot oferir finançament anticipat als negocis per a un potencial gaudi futur del servei o recurs compartit que s’estigui oferint. 

Model 11. Assegurances

Les assegurances combinen els models de servei, subscripció i opció. La seva estratègia es basa en el càlcul de probabilitats estadístiques que alguna cosa ocorri. A partir d’aquí, es cobra una mensualitat o anualitat que cobreixi el succés en cas que ocorri. Si els càlculs inicials no fallen… el resultat hauria de ser positiu.

Model 12. Capital

Finalment, aquest últim model s’entendrà millor si pensem en els Business Angels, inversors que inverteixen diners en les idees o negocis que creuen que tindran una evolució favorable i de les quals obtindran retorn. Aquest model permet, en cas de disposar de capital, de facilitar la creació o ampliació d’idees o negocis a canvi d’esperar una elevada rendibilitat futura. 

Tots aquests models de valor poden treballar de manera individual o conjunta, oferint serveis que disposin d’una subscripció, o d’un leasing que vingui acompanyat d’una assegurança, entre moltes altres combinacions possibles.

Des de Consultcat esperem que haver-les exposat hagi pogut fer-vos pensar una mica i, qui sap, tal vegada innovar en la vostra idea o negoci. En cas de que sigui així, i necessiteu ajuda per implementar els canvis, dubteu a contactar-nos aquí.

Fins aviat!

Comparteix