L’altre dia estava en la meva sessió rutinària de carrera continua, on m’estava plantejant, mental i irracionalment (ja que entreno només 2 o 3 cops per setmana 7-8km) el repte de participar en una marató. Em va venir a la ment, la poca vigència del “Principi de Peter” en els actuals models de gestió per competències.

Pels que no el conegueu, sapigueu que el Principi de Peter formulat al 1969 per Laurence J. Peter, parla des de la ironia, de l’assoliment de la teva pròpia incompetència mitjançant promocions en el teu lloc de treball. Literalment diu així:

“En una organització les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d’incompetència. “

En principi sembla completament coherent i aplicable a qualsevol moment de la historia i a qualsevol tipus d’organització. Doncs bé, que us fa pensar si algú de cop i volta, us posa en la situació d’afrontar una marató  sense entrenament?…

Des dels models de direcció actuals, s’ha de treballar per capacitar els nostres col·laboradors per tal de no assolir mai aquest nivell d’incompetència. No es responsabilitat directa del treballador assolir inevitablement el seu nivell d’incompetència, ja que no depèn d’ell la posició futura dins de la organització, si no que és el directiu o gestor el que l’ascendeix sense “l’entrenament” adequat forçant la situació al fracàs.

Promocionem SÍ als nostres col·laboradors, però seguint els passos correctes. Com gairebé qualsevol objectiu tant personal, com dins de la organització, una de les claus de l’èxit és l’enfoc. No improvisem ascensos, mostrem el camí a fer amb un pla de carrera per bàsic que sigui a mig termini, per poder anar sumant competències i facilitar que es puguin assolir. No ascendim a la gent improvisadament, fem-ho a consciencia i elaborant un pla per tal d’equilibrar el salari emocional, la capacitació professional i el reconeixement dins de la pròpia organització.

Entrenem per la nostra marató personal, per tal d’assolir els objectius marcats. Algú es preguntarà en aquest punt, puc afrontar una marató sense entrenament? Evidentment que sí! amb un gran percentatge de possibilitats de lesió, fracàs, abandonament de la cursa o inclús una posterior retirada de l’activitat física, que fins ara havia estat plaent, com era anar a córrer una estoneta després de treballar.